Shopping Cart
Your Cart is Empty
Quantity:
Subtotal
Taxes
Shipping
Total
There was an error with PayPalClick here to try again
CelebrateThank you for your business!You should be receiving an order confirmation from Paypal shortly.Exit Shopping Cart

SÍNDROME DEL TUNEL CARPIÀ


La síndrome del túnel carpià és una condició en la qual es produeix la compressió del nervi mitjà en passar pel túnel carpià del canell, que és un espai estret i confinat.

Això pot provocar molts símptomes.


Quins són els símptomes de la síndrome del túnel carpià?


Els símptomes poden incloure els següents: dificultat per fer un puny, dificultat per agafar objectes amb una o ambdues mans, dolor i, o adormiment en una o ambdues mans, sensació de formigueig als dits, sensació d'inflor en els dits, cremor o pessigolleig als dits, especialment en el polze i en els dits índex i mig.


El tractaments pot incloure el següent:

  • Fèrula a la mà (per ajudar a prevenir el moviment del canell i disminuir la compressió dels nervis dins del túnel).
  • Cirurgia (per alleujar la compressió dels nervis al túnel carpià).
  • Canviar la postura del teclat de l'ordinador o fer altres canvis ergonòmics.

Després de la cirurgia, el canell pot ser immobilitzat. Normalment, la fèrula s'utilitza contínuament durant les dues primeres setmanes després de la cirurgia, però després s'utilitza de forma intermitent durant el mes següent més o menys. Hi ha un grau moderat de dolor a la mà després de la cirurgia, el qual es controla normalment amb medicaments per al dolor que s'administren per via oral.

La durada de la recuperació varia segons l'individu. Si el nervi ha estat comprimit durant un període llarg de temps, la recuperació pot prendre més temps.

CONTRACTURA DE DUPUYTREN


La malaltia de Dupuytren descrita l' any 1600, normalment comença amb un engruiximent de la pell del palmell de la mà, el qual es pot convertir en una banda o corda gruixuda que amb el temps provoca que els dits es contrauen i tirin cap al palmell. Això provoca una dismunució de la funció de la ma.


Es creu que és una malaltia hereditària però pot estar associada amb fumar cigarrets, l'epilèpsia, la diabetis i l'alcoholisme, i normalment es presenta en l'edat mitjana.


El dit anular és el dit més comunament afectat i el dit petit és el segon dit més comunament afectat.


El tractament acostuma a ésser quirúrgic. En la malaltia de Dupuytren, un teixit cicatricial localitzat al palmell tracciona els dits cap a una posició anormal. El cirurgià pot fer incisions en ziga-zaga sobre aquestes bandes, creant petits penjolls cutanis que alleugen la tensió.

Malatia de Dupuytren en estat avançat

Actualment, la cirurgia és l'únic tractament disponible per ajudar a corregir la contractura de Dupuytren avançada. Encara que la cirurgia pot augmentar la mobilitat del dit o dels dits, no corregeix el procés subjacent de la malaltia.


Durant la cirurgia, es fa una incisió a la mà i es talla la zona de teixit engruixit. Això permet la millora del moviment dels tendons i augmenta la mobilitat del dit afectat. És una cirurgia molt precisa en la que cal emprear lupes d' augment perque els nervis de la mà estan sovint en aquesta zona de teixit engruixit. Algunes vegades, són necessaris empelts de pell per corregir la pell de sobre.


Després de la cirurgia, es realitzarà fisioteràpia a la mà afectada per ajudar a incrementar la seva força i funció.

No obstant, en casos més lleus existeix un altre opció que consisteix a injectar un enzim que pot disoldre dites cordes cicatricials:


XIAPEX ® (Colagenasa de Clostridium histolyticum) és una combinació de dues colagenasas purificades. És el primer tractament farmacològic destinat al tractament de la la contractura de Dupuytren, i pot ser una alternativa a les tècniques quirúrgiques.


La colagenasa s'administra per injecció local directament en la contractura, un procediment que es duu a terme de forma ambulatoria. La seva acció consisteix a escindir la corda de col·làgen que ocasiona la contractura.


El procediment d'extensió es duu a terme 24 h després de la injecció, i afavoreix la ruptura final de la corda, facilitant la recuperació de l'extensió del dit tractat. Si la contractura roman 4 setmanes després del tractament, es pot administrar una altra injecció i realitzar de nou el procés d'extensió (24 h després).

Aquest procediment (injecció + extensió) es pot dur a terme fins a 3 vegades en la mateixa corda, establint intervals de separació de 4 setmanes entre ells.

Malatia de Dupuytren en estat menys avançat

XIAPEX

Xiapex ® (Colagenasa de Clostridium histolyticum) en el tratamiento de la contractura de Dupuytren en pacientes adultos con cuerda palpable.

Podeu trobar més informació sobre el producte al meu Blog 

Malatia de Dupuytren després del procediment

EPICONDILITIS


Què és l' epicondilitis ?


És una degeneració dels tendons extensors i supinadors que s'insereixen en la part externa del colze.


Què produeix l' epicondilitis ?


Es produeix en treballadors manuals que realitzen exercicis de pronosupinació repetits (electricistes, netejadores ...). Després d'un esforç sobtat o bé després de moviments repetits, es produeix una lesió tendinosa que no es repara completament.


Quins són els símptomes de l' epicondilitis ?


Provoca dolor a la regió lateral del colze, que augmenta amb les maniobres d' extensió de canell contrarresistencia i supinació forçades. A més apareix dolor a la palpació selectiva de la zona.


Com es diagnostica l' epicondilitis ?

El diagnòstic és clínic i es confirma amb proves d' imatge. Resulta molt útil l' ecografia, la qual permet un diagnòstic ràpid i dinàmic en una mateixa consulta..


Com es tracta l' epicondilitis ?


El tractament ha de ser sempre i inicialment conservador ja que la taxa de curacions és molt elevada. Engloba: calor seca local suau, pomades, AINEs i tractament rehabilitador. Un dels punts clau del tractament és entendre que no cal un repòs estricte.


Les ortesis de colze, obtenen resultats variables, però no una mala opció inicial especialment en pacients que realitzen exercicis repetits


Les infiltracions amb corticoides i anestèsic local mostren una millora del 90% dels símptomes en la primera setmana després de la injecció, però, tendeixen a recòrrer als pocs mesos.

Material per fer infiltracions

Hi ha estudis recents amb la col.locació de factors de creixement autòlegs ( PDGF) que pretenen facilitar la curació de la lesió tendinosa però els resultats no son concloents.

Si no s' aconsegueix un resultat òptim amb aquest tractament conservador durant almenys 6 mesos el tractament és quirúrgic. La cirurgia engloba múltiples tècniques quirúrgiques essent la més habitual la desinserció tendinosa de la musculatura extensora i supinadora.



MÀ REUMÀTICA


Què és l'artritis reumatoide ?


L'artritis reumatoide és una malaltia crònica que provoca la inflamació de les articulacions. La inflamació pot tornar-se tan severa que es poden veure afectades la funció i l' aparença de les mans, així com altres parts del cos. A la mà, l'artritis reumatoide pot causar deformitats en les articulacions dels dits, dificultant el moviment dels dits.


Què causa l'artritis reumatoide ?


Es desconeix la causa exacta de l'artritis reumatoide. L'artritis reumatoide és un trastorn autoimmunològiques, és a dir, que el sistema immunològic del cos ataca les seves pròpies cèl lules i teixits sans. La resposta del cos provoca la inflamació en i al voltant de les articulacions, el que pot portar a la destrucció del sistema esquelètic. L'artritis reumatoide pot també tenir efectes devastadors en altres òrgans, com el cor i els pulmons. Els investigadors creuen que determinats factors, incloent l'herència, poden contribuir a l'inici de la malaltia.


L'artritis reumatoide afecta més a les dones que als homes (el 75%són dones). La malaltia passa amb més freqüència entre les edats de 20 i 45 anys.


Quins són els símptomes de l'artritis reumatoide ?


Les articulacions que més sovint resulten afectades per l'artritis reumatoide són les de les mans, els canells, els peus, els turmells, els genolls, les espatlles i els colzes. La malaltia generalment causa inflamació simètrica en el cos, és a dir, que les dues articulacions a banda i banda del cos resulten afectades.

Afectació d' ambdues mans

Els símptomes de l'artritis reumatoide poden començar de forma sobtada o gradual. Els símptomes poden incloure els següents:

  • Dolor.
  • Rigidesa.
  • Inflor de les articulacions.
  • Disminució del moviment.
  • Dolor que empitjora amb el moviment de les articulacions.
  • Dificultat per realitzar les activitats diàries, com cordar-se les sabates, obrir flascons o botonar la camisa.
  • Disminució de la capacitat de fer garra o pessigar.

Ruptura dels tendons extensors de tercer, quart i cinqué dits

Com es diagnostica l'artritis reumatoide ?


El diagnòstic de l'artritis reumatoide pot resultar difícil en les primeres etapes de la malaltia perquè els símptomes poden ser molt lleus i no es detecten alteracions en els raigs X ni en els exàmens de sang.


A més de l'examen físic i la història mèdica completa, els procediments per diagnosticar l'artritis reumatoide poden incloure els següents: Raigs X , aspiració de l'articulació, biòpsia (del teixit dels nòduls) i exàmens de sang (per detectar certs anticossos, anomenats factor reumatoide, i altres indicadors d'artritis reumatoide).

Destrucció articular al canell per artritis reumatoidea

Com es tracta l'artritis reumatoide ?


El tractament pot incloure el següent:


Fèrula: Poden utilitzar fèrules per ajudar a protegir les articulacions i enfortir les articulacions febles.


Fisioteràpia: Es pot utilitzar la fisioteràpia per ajudar a augmentar la força i moviment de les zones afectades.


Cirurgia


Es pot fer cirurgia si fallen les opcions de tractament anteriors. La reparació o reconstrucció de la mà i el canell poden realitzar-se de diverses maneres, incloent les següents:


● Neteja quirúrgica: També pot realitzar-se en els pacients que tenen artritis reumatoide o altres tipus d'artritis de la mà. Els teixits inflamats i malalts de les mans poden eliminar per ajudar a augmentar la funció. 

Reparació de tendons extensors i neteja sinovial

● Substitució d'articulacions: Aquest tipus de cirurgia, també anomenada artroplàstia, pot utilitzar-se en les persones que tenen artritis severa a la mà. Aquesta opció pot realitzar-se en els pacients de més edat, que tenen un nivell d'activitat més baix. La substitució de l'articulació pot oferir una disminució del dolor i un augment en la funció de les mans i els dits. Això consisteix en reemplaçar una articulació que ha estat destruïda pel procés de la malaltia per una articulació artificial. Aquesta articulació artificial pot estar feta de metall, plàstic, goma de silicona o del propi teixit del pacient (com un tendó).


● Fusió d'articulacions: Aquesta opció normalment consisteix en treure l'articulació i fusionar els dos extrems dels ossos. Això forma un os llarg, sense articulació. Aquesta opció normalment s'utilitza en pacients que tenen artritis avançada. Després de la fusió de l'os, s'elimina el moviment en l'articulació fusionada.


És important recordar que la cirurgia no corregeix la malaltia subjacent. Només ajuda a corregir les deformitats causades per la malaltia. L'artritis reumatoide pot seguir causant problemes a la mà, i fins i tot pot requerir més cirurgies. Cal un seguiment acurat per part del metge per a un control òptim d'aquesta malaltia.

ARTROSI


Què és la rizartrosi ?


L'artrosi de l'articulació de la base del polze (rizartrosi) es produeix pel desgast o degeneració de l'articulació trapezi-metacarpiana. Quan el cartílag articular es lesiona es desenvolupa l'artrosi. Això produeix dolor en l'articulació, inflamació dels teixits que envolten l'articulació i formació de osteòfits (sortints ossis en els marges articulars). El resultat és una articulació rígida i dolorosa, amb la seva mobilitat limitada. 

Detall del quadre : "vieja friendo huevos". Diego Velázquez 1618

Què causa la rizartrosi ?


La rizartrosi es deu a la degeneració de la superfície cartilaginosa de lliscament dels dos ossos que formen l'articulació. En alguns pacients, una inestabilitat subjacent de l'articulació pot contribuir al desgast del cartílag i conduir a l'artrosi. Les persones amb rizartrosi poden tenir artrosi en altres articulacions de la mà o d'altres parts del cos, o pot ser l'única localització.


Quins són els símptomes de la rizartrosi ?


La rizartrosi provoca dolor en l'articulació que uneix el polze al canell. Els símptomes inclouen inflamació i sensibilitat a la palpació. Algunes activitats com girar una clau, obrir un pot, o agafar objectes, poden ser doloroses. També pot haver dolor en períodes amb més utilització de la mà, o amb els canvis de temps. Es pot apreciar una prominència òssia o embalum sobre l'articulació, i pot ser difícil extendre el polze.


Com es diagnostica la rizartrosi ?


És convenient que li expliqui al metge quan apareix el dolor, les activitats que l'agreugen, o alguna lesió prèvia del polze. Durant l'exploració, el metge forçarà l'articulació intentant reproduir els símptomes.


Les radiografies ajudaran a valorar la severitat de l'artrosi. A la rizartrosi, pot haver-se perdut l'espai articular, la qual cosa significa que pot haver inestabilitat o mala alineació de l'articulació, i pot haver espícules òssies o calcificacions dels teixits tous. Atès que molts pacients amb rizartrosi tenen símptomes de la Síndrome del Túnel carpià, el metge pot realitzar proves per descartar aquest.

Radiografies de mans amb artrosi en diferens graus evolutius

Com es tracta la rizartrosi ?


Els símptomes milloren amb freqüència amb tractament no quirúrgic.


Fèrula: l 'ús intermitent d'una fèrula d'immobilització ajuda a mantenir l'articulació en repòs, i els antiinflamatoris poden disminuir el dolor i la inflamació.


Fisioteràpia: també pot ser útil un programa d'exercicis per enfortir els petits músculs que estabilitzen l'articulació.


Infiltració: es posible fer una infiltració amb corticoide dins de l'articulació per reduir la inflamació i millorar els símptomes.

Factors de creixement: els factors de creixement del seu propi organisme, poden ajudar-li a accelerar els processos naturals de cicatrització, regeneració i curació de teixits com a pell (úlceres, cremades, abrasions, cicatrius), ossos (fractures, fissures) cartílag (dolor i degeneració articular), múscul (trencaments, esquinçaments), tendons degenerats, inflamació per processos degeneratius o traumàtics...


Podeu trobar més informació al meu Blog


Acid hialurónic: la viscosuplementació és una opció nova per als pacients amb artrosi simptomàtica que consisteix en una sèrie d'injeccions intrarticulars d'àcid hialurónic.

Podeu trobar més informació al meu Blog


Cirurgia: si els símptomes no milloren, pot ser necessària la intervenció quirúrgica per alleujar el dolor i millorar la funció del polze i de la mà.


La cirurgia suposa substituir l'os artròsic, un procediment anomenat artroplàstia. S'extirpa l'os trapezi artròsic, i es prenen teixits tous del canell per estabilitzar l'os restant i crear un espaiador a la zona on s'ha extirpat l'os.

Artroplastia de suspensió dinàmica tipus Scheker

En pacients d' edat més avançada que no requereixen tanta força el tractament és una artoplastia de substitució: es col.loca una pròtesi en el lloc de l' os trapeci extret.

Artroplastia de substitució amb pròtesi de silicona (resaltada en color vermell)

En els pacients amb inestabilitat de l'articulació, però amb mínims canvis artròsics, pot recomanar l'estabilització quirúrgica de l'articulació: artrodesi.


Després de la intervenció, el polze es manté en una fèrula o guix durant tres a sis setmanes (depenent de la tècnica utilitzada i de les preferències del cirurgià).


Després de la cirurgia, la rehabilitació amb la supervisió d'un fisioterapeuta l'ajudarà a recuperar el moviment i la força de la mà. Després de la artroplàstia, generalment es triguen diversos mesos a recuperar la mobilitat i força de forma complerta de la mà.

Telèfon 676 751 976   -  [email protected]-  -   www.vallvetrauma.com

* Els continguts d'aquesta pàgina tenen carácer informatiu i no es poden considerar diagnòstics ni tractaments si no són fruit d'una visita mèdica. Per aquest motiu recomano una consulta especialitzada i no em responsabilitzo de possibles interpretacions errònies del contingut d'aquesta pàgina.